Gairebé qualsevol cosa, per estranya que sembli, és possible a Berlín. Per exemple, que un búnker acabi sent la galeria d’art segurament més “protegida” del món…
Amb una altura de cinc plantes i una superfície per planta de 1.000 m², el règim nazi va fer construir el Reichsbahnbunker Friedrichstraße durant la guerra. Estava destinat a servir de refugi per a civils, amenaçats pels bombardejos aeris. Acabada la guerra, els soviètics l’ocupen i l’utilitzen com a presó. Posteriorment, el govern de la RDA el converteix en magatzem, primer de roba i més tard d’aliments (raó per la qual els veïns el batejaran amb el nom de “Bananenbunker”).
Amb la caiguda del Mur (1989), el búnker esdevé un espai per a la cultura i l’oci: des de representacions de teatre fins a exposicions de curta durada. Famós a mig Europa, però, el va fer el seu ús com a club-discoteca: va ser un dels locals nocturs més passat de voltes del continent, fins al seu tancament l’any 1996. Finalment, l’empresari i col.leccionista Christian Boros compra l’edifici i l’any 2008 hi inaugura la “Col·lecció Boros“, que mostra unes 500 obres d’una setantena d’artistes contemporanis. L’exposició es pot visitar de dijous a diumenge, però cal apuntar-se prèviament aquí.
L’imprescindible toc de glamur a la història del búnker d’art el dóna l’impressionant àtic, amb piscina inclosa, on viu el col·leccionista amb la seva família.
Entrevistes amb Christian Boros:
en anglès, a artdesigncafe.com
en alemany, a wz-newsline.de i a tagesspiegel.de