Quan li suggeriem de fer una exposició, l’àvia Montserrat sempre deia que no calia, que les seves pintures eren per a la família. Cert – i déu n’hi do, quant pintava: entre uns i altres tenim més de 150 quadres seus. En aquesta “galeria virtual” en penjo una petita sel·lecció.
Mar, muntanya, poble, ciutat
Ja de ben jove, l’àvia va començar a demostrar que tenia una habilitat innata per al dibuix. El seu pas per l’Escola de Belles Arts la va ajudar a perfeccionar la seva tècnica.
Aquesta tria d’obres seves reflecteix la varietat dels motius de la seva pintura, que inclouen la Mediterrània i pobles de la Costa Brava – com Cadaqués. Des de la Riba d’en Pitxot, la vista mostra l’església de Santa Maria, la platja Port d’Alguer i les conegudes arcades d’aquest passeig on en Dalí, per cert, hi tenia l’estudi.
Altres pobles empordanesos van passar pels seus pincells. Pals, per exemple, que compta amb un destacable centre històric medieval que l’àvia Montserrat va saber captar perfectament. O Calella de Palafrugell, amb les seves conegudes voltes i la platja del Port Bo.
El mar sovinteja als quadres de l’àvia, però també ho fan els paisatges de muntanya – i Barcelona, la ciutat on va néixer el 1917. Aquell any, al Palau de les Belles Arts, s’hi inaugurava la gran Exposition d’Art Français. Poder el fet que l’àvia neixés l’any d’aquella mostra excepcional va tenir alguna cosa a veure amb la seva passió per la pintura, qui sap!
Versions … i cases familiars
A més de paisatges marítims i d’interior, també va fer la seva pròpia interpretació d’obres de pintors de renom. És el cas de Plein Air, d’en Ramon Casas, un dels quadres més paradigmàtics de l’artista barceloní; o un detall de Les filadores (Las hilanderas), del pintor barroc Diego Velázquez. Pel que fa a la tècnica, tot i que habitualment pintava aquarel·les també va fer algun oli, dibuix a plomí, i carbó.
Ja fos motu proprio o a petició d’algú de nosaltres, l’àvia va pintar cases de la família i vistes dels pobles familiars. Els escenaris dels seus quadres es troben majoritàriament a Catalunya -des del Priorat fins a l’Empordà passant pel Maresme i el Vallès- però també a la Galícia fronterera amb Portugal, i fins i tot a l’Equador.
Un dels darrers motius que va pintar van ser els ponts de La Vilella Baixa, al Priorat, un altre dels pobles familiars. L’àvia pintava a una habitació de casa seva, on tenia tot el que necessitava per crear les seves obres.
Montserrat Vendrell Salvia al seu estudi (2006)