Gerri de la Sal és un de tants pobles de Catalunya que cal visitar – i lloc d’origen de la meva nissaga Pubill. Si més no per ara. Allà, a l’espectacular monestir de Santa Maria, les primeres pedres del qual daten del segle IX, hi van batejar una bona colla dels meus Pubill.
Em pregunto què diria la besavia Pilar, la prioratina, la del pollastre amb anís i els lingotazos de whisky, la que va viure fins als meus 21 anys, si pugués veure aquesta escriptura. Corria l’any del Senyor de 1790 quan els avis dels seus besavis, en Pere Pubill i la Rosa Batalla (“Rosa Pubill y Batalla”, segons la nomenclatura en aquells temps), signaven a Gerri “la venda de tot aquell tros de prat amb aigua de sèquia, per ocórrer algunes necessitats que mos urgeixen”. Sí, els avis dels besavis de la besàvia Pilar.
El preu de la transacció va ser de “trenta dos lliures barcelonines entre dits venedors i comprador, amigablement ajustat”. Desconec si l’import va permetre la Rosa i en Pere cobrir aquelles necessitats urgents. Cal suposar que sí. En qualsevol cas allò ja no els fa patir, de ben segur. Això sí, des d’aquí els garanteixo que aquell tràmit i la història dels Pubill de Gerri també formaran part del llibre.
Hi serà també en Feliu, besnet d’en Pere i la Rosa, i avi de la Pilar, que l’any 1864 es va instal·lar a Gelida amb la seva esposa Maria. Aquest, però, és un altre capítol.
📧 contact@ferranporta.eu
Més informació:
Gerri de la Sal i el monestir de Santa Maria de Gerri a la Viquipèdia. També podeu consultar el web de l’Oficina de Turisme del Pallars Sobirà – i en l’àmbit de la cerca genealògica, el web de la Societat Catalana de Genealogia.