Com tota gran ciutat, també Los Angeles és un exemple indiscutible d’urb de grans contrastos, de clarobscurs que es fan evidents tot passejant per les seves avingudes. A la banda lluminosa, excel·lents exemples de fina arquitectura modernista. Senyorial, règia. La mateixa mirada que fruirà amb l’arquitectura de tombant de segle, però, descobrirà alhora un sorprenent estat de pobresa i abandonament.
Una ciutat d’extrems
La llum la imposa a Los Angeles, en primer lloc, la seva geografia. Situada al sud de Califòrnia, parlar d’estaciones de l’any és gairebé una indecència quan al gener es pot sortir al carrer en shorts i màniga curta. Tot i així, convé no oblidar una jaqueta i roba de més o menys hivern a l’època menys calorosa de l’any – especialment de nit. És la Califòrnia sud, no pas el Carib.
A més del bon clima, també el reflex dels seus gratacels de vidre il·lumina la ciutat. No són molts. Segurament no fora gaire intel·ligent “novayorkitzar” un territori especialment susceptible als terratrèmols. Els pocs gratacels al downtown, això sí, estan construïts a prova de moviments sísmics potents.
Una ciutat on gaudir a cultura
També les col·leccions d’art il·luminen la ciutat. Les col·leccions que allotgen els seus museus, especialment The Broad, impulsat pel matrimoni Broad, col·leccionistes d’art; o el MOCA, el Museu d’Art Contemporani, tots dos a Grand Avenue. O l’immens LACMA, el Los Angeles County Museum of Art, on calen al menys quatre hores per visitar-lo bé. Davant seu, a la vorera oposada al carrer Wilshire, hi ha un trosset de la història de Berlín. Deu segments del Mur que va dividir la capital alemanya durant 28 anys van venir a parar a aquest punt de Los Angeles.
De tornada al centre, al downtown, el carrer Broadway, germà petit de l’homònima de Nova York, i els carrers entre la 3a i la 7a, conformen un entramat que paga la pena explorar – de dia. Teatres, locals comercials i edificis d’oficines i vivendes destartalats atrapen determinat perfil de viatger urbanita, justament per la bellesa que s’amaga darrera la seva decadència.
Una ciutat per gaudir – amb cura
La part fosca de Los Angeles es fa evident, fins i tot cruel, en dirigir la mirada al nivell per on un camina. Dones i homes arrosseguen les seves comptades pertinences en carrets de la compra. Són grans i joves a qui les drogues, l’alcohol o la combinació de tots dos han fet fora del tauler de la vida; el seu cap es va perdre entre ampolles, pols i pastilles.
La concentració de pobresa, si no misèria, és allò que ha fet d’aquesta part del downtown de Los Angeles una “no-go area”. S’hi pot entrar, sí, però de dia i amb naturalitat, sense semblar un turista despistat.
El downtown de Los Angeles des de la terrassa del restaurante Perch LA. © Ferran Porta