El viatge per la genealogia de la meva família em porta en aquesta ocasió a Dosrius. No, no tinc intenció d’instal·lar-me al Maresme. El títol fa referència al vincle que ens uneix amb aquest poble, una relació gairebé secular. S’inicia l’any 1926, quan els besavis Jaume Aguilà i Carmen Bruix hi compren una finca – inclosa la masia de la postal.
Una casa amb molta motxilla
Els origens de Can Vallmajor es remunten al segle XII, concretament a l’any 1143, quan s’esmenta la casa al testament d’en Joan Vallmajor. La construcció actual, però, data del segle XVI com desvetlla una inscripció a la façana. 
El de la imatge devia ser l’aspecte que tenia la masia quan els besavis la van comprar i abans que en fessin algunes modificacions: el colomer va desaparèixer (net, allò que se’n diu net, no devia ser-ho gaire) i al jardí s’hi va construir una pèrgola. L’entorn va ser el mateix durant dècades, el de les terres de conreu que envoltaven la masia. Molt més tard, devia ser als anys seixanta, els avis van fer construir una pista de tennis, esport nacional de la família, tot just a la dreta de la casa.
Els Vallmajor havien estat propietaris de la finca, masia inclosa, durant més de 700 anys. Es diu ràpid. L’any 1920 en Joaquim Vallmajor la va vendre a Juan Torrejoncillo a qui, sis anys després, li van comprar els meus besavis. Des d’aleshores i fins al tombant de segle, els Aguilà hi vam passar llargues temporades amb família i amics. No podem dir que vam viure a Dosrius, però gairebé.
Can Vallmajor al segle XXI
Avui el lloc és irreconeixible, les terres de conreu han estat substituïdes per cases unifamiliars que n’ha canviat la fesomia per complet. Tot i que la propietat actual no en fa cap ús i la casa és tancada amb pany i forrellat, Can Vallmajor resisteix – i amb ella perviu a la nostra memòria el record d’incomptables vivències familiars.
El vincle amb Dosrius que mencionava al principi es manté perque, fora de la casa, la resta de la finca continua sent de la família. Dels boscos en fan part espais bucòlics com la Font del Sot. Aquest lloc emblemàtic pels dosriuencs és fàcilment accessible des del centre del poble, amb una passejadeta apta per a tothom. I es manté també, la vinculació familiar, perque continuen visquent al poble els cosins Picanyol – que em venen per la branca Porta. Dosrius per totes bandes!
contact@ferranporta.eu
ℹ Podeu fer una ullada a la Viquipèdia i al blog “La mirada històrica” per saber més de Dosrius, al web Costa del Maresme per descobrir que es pot fer a la comarca i, en l’àmbit de la cerca genealògica, visitar el web de la Societat Catalana de Genealogia.