L’any 2015, la cancellera Angela Merkel va obrir les portes d’Alemanya a milers de persones que, fugint de la guerra, arribaven a Europa. Això malgrat crítiques ferotges des del radicalisme conservador. Aquells fet van ser la base de la creació, poc després, de Multaka (punt de trobada, en àrab).
Des de 2016, voluntaris d’aquesta organització ofereixen visites guiades a quatre museus de Berlín. Són centres tan diversos en el seu contingut com el Museu d’Art Islàmic, el Museu del Pròxim Orient, el Museu d’Art Bizantí i el Museu d’Història d’Alemanya.
Plantejament i objectius
Allò que va portar a la creació de Multaka va ser la voluntat d’activar iniciatives per facilitar la integració dels refugiats, especialment sirians i iraquians, que arribaven a un país culturalment molt diferent dels seus. Sota el paraigua de Multaka es forma com a guies a refugiats amb estudis en àmbits artístics, històrics o culturals. La intenció és que ells mateixos puguin guiar altres refugiats per aquests museus.
La iniciativa vol contribuir a alimentar l’autoestima dels refugiats amb la posada en valor d’elements patrimonials provinents de les seves regions d’origen, destacant-ne el pes que han tingut en la història de la humanitat. El Museu d’Art Bizantí, a més, és clau per entendre les arrels compartides per les tres grans religions monoteístes i els llargs períodes de convivència entre elles, a les regions més orientals de la Mediterrània.
Finalment i pel que fa al Museu d’Història d’Alemanya, l’interès per als refugiats rau no només en capbussar-se en el passat del país d’acollida sino en transmetre’ls el missatge que la destrucció provocada per una guerra és el punt de partida per una reconstrucció que és possible, i que pot ser reeixida.
Amb el suport dels Museus Estatals de Berlín
La institució pública que gestiona museus i col·leccions de primer ordre a la capital alemanya es diu Staatliche Museen zu Berlin. El seu suport al projecte Multaka suposa, per sí mateix, un alè d’esperança per als nouvinguts, que veuen com una gran institució cultural els obre les portes —literalment— al coneixement de les pròpies arrels i, no menys important, del país on les guerres els han acabat portant.